Post festum, pestum! deien els antics. Després de la festa, pesta! Quan he sortit de l’hotel he vist una altra ciutat. On els semàfors tornen a manar i ordenar el trànsit.

Avui és el dia de la Terra i de l’aigua. De la terra flonja, del fang, de l’argila amb la qual Nostresenyor, jugant jugant, va pastar Adam i Eva. Una obra mestra, les pífies van venir després. D’aquí que, si Nostresenyor era el Gran Oller, nosaltres som olles i càntirs, cossos de fang amb l’animeta [...]

RESSACA. Moviment de retrocés de l’aigua que ha avançat riba amunt després de desfer-se l’onada (del Diccionari de la Llengua Catalana).
En Farres, a altes hores, se’l sap bé, aquest vocabulari. Perquè l’onada, el correaigua, se’ns en va en un indeturable remolí. ¿Qui se’n recordava, que el Barça s’estava jugant la Supercopa d’Europa? Ahir a la [...]

…i de festa en festa
ballarem fins a la matinada
i veurem sortir el sol…
Ho canta la Guimbada. I és veritat, perquè a les nou del matí pels carrers de Granollers no hi ha ni una ànima. Deuen encendre la traca del migdia perquè la gent torni a posar en dansa l’esquelet. Als carrers, molts balcons amb [...]

Ja m’ho veia a venir: la festa arriba d’hora i el pregoner arriba tard. La majoria de granollerins a mig agost ja estan en dansa. Fan com el gos d’en Pavlov, que tot just tocar la campaneta, segregava sucs gàstrics. A ells se’ls fa la boca aigua abans i tot: la processó els va per [...]